Una llàgrima. I se'n va caminant per l'andana del Metro pensant que no podia haver fet altra cosa, que era l'única resposta davant aquell comportament inadmissible. Ella era la responsable de vetllar que les màquines estiguessin sempre plenes i amb els productes ordenats. No podia ser que vingués un qualsevol i es pensés que tenia jurisprudència en aquella matèria, valga'm ... >>
En Toni Genís tenia escandalitzada bona part de l'opinió pública amb els seus articles punyents, plens d’insults, capaços de mossegar el cor de qualsevol beneit que, per un motiu o un altre, li havia cridat l’atenció. Tothom s’ho prenia a la tremenda, quan en realitat no era res més que una estratègia comercial decidida després d'anys de redactar articles que només llegia ... >>
Quan arribava nou a algun lloc, es presentava dient: "sóc en Llorenç, lampista per part de pare, gran lector per part de mare." Cada dia al matí s'asseia tranquil·lament a la taula de la cuina, esmorzava torrades amb oli, engegava el mòbil i consultava tot el que havia de fer pensant en el seu admirat Lorenzo, aquell que el guiava. Podia sentir la seva veu arribant des de la ... >>
Estàs inquiet per la incertesa. No saps què passarà. L'espai és estret. Produeix una certa claustrofòbia. Respires quan constates que hi ha una obertura per dalt. Precisament és per allà per on apareixen uns homes. En comptes fins a tres, però podrien ser més. Potser vénen a ajudar-te. Et cusen a pals davant la teva incredulitat. La desorientació no pot ser més gran. Procures ... >>
Avui és dilluns, mal dia per a morir. La jutge és una dona d'uns 50 anys, entra caminant a poc a poc i s'asseu. Seriosa. Em mira. La miro. Porta ulleres. No hauria de portar els ulls embenats? Jo no puc treure'm aquelles imatges del cap, mai més he pogut dormir. Sempre em desperto i el cap em dóna voltes, tinc com una llosa al damunt que no em deixa pensar. Ja no sóc jo ... >>
