« Caldria actuar de manera que les persones no se sentin excloses de la civilització comuna que està naixent, (…), que cadascú, a més, pugui identificar-se, encara que una mica, amb allò que hom pot veure emergir al món que l’envolta, en lloc de buscar refugi en un passat idealitzat.
Amin Maalouf, Les Identités meurtrières, Traduit al català amb “identitats que maten”
“Conviure a la Mediterrània” és el nom del programa d’educació intercultural a les escoles de primària objecte d’aquest article, però és també allò que els pobles que habitem a la vora del Mare Nostrum venim fent des de fa més de tres mil anys, compartint les seves aigües i barrejant les nostres cultures … fent-nos ser el que som: Mediterranis.
En aquests temps de globalització i homogeneïtzació cultural galopant, de xocs i d’aliances de civilitzacions, de trobades i topades de cultures, la nostra identitat, com ens fa veure l’Amin Maalouf, és múltiple. Podem ser o sentir-nos europeus, espanyols, andalusos o catalans, de Martos o de Castellar de n’Hug, de tradició judeocristiana… sí, però sense oblidar aquesta altra identificació, la mediterrània, la qual ens ve donada per viure on vivim i que compartim amb pobles d’una altra gran tradició, l’àrabo-musulmana, per a molts antagònica a la nostra i generadora d’inseguretat i inestabilitat. Un pre-concepte, aquest, ben arrelat en el nostre imaginari col·lectiu i que hem d’afrontar i intentar contestar. I què millor que buscar-ne els punts de trobada? Doncs justament això és el que intentem transmetre al nostre alumnat a través d’aquest programa.
Irènia, jocs de pau és el nom del que ens hem dotat un col·lectiu de professionals i docents, de procedències i perfils acadèmics diversos, conscients de la necessitat de treballar en la construcció d’una cultura de la pau mitjançant l’educació per a una ciutadania responsable.
Ens definim com a defensors i defensores de l’aprenentatge mitjançant les emocions, a més dels coneixements. Dissenyem les nostres activitats utilitzant principalment el joc com a recurs pedagògic. Les nostres metodologies (jocs de simulació, jocs de rol, jocs de taula, la teatralització participativa de contes, sessions de teatre social, jocs de pati de col·legi, …) ens permet fer l’exercici de veure la realitat des d’una òptica diferent de la pròpia i afavorir l’empatia.
Als centres educatius, Irènia els proposa un ampli ventall de tallers i activitats adaptades als diferents nivells educatius. En general, es tracta de tallers, d’uns 90 minuts de durada, dissenyats per treballar amb grups-classe a l’aula i que requereixen la presència i participació activa del o de la docent responsable del grup. Aquests tallers no pretenen substituir el treball d’educació en valors (educació intercultural, educació per al desenvolupament, educació per a la pau) del centre educatiu, sinó que es plantegen com a suport o complement a la seva tasca pedagògica, per aquest motiu requereixen sempre una preparació prèvia amb, i la participació activa de, el tutor o tutora. Les nostres intervencions es poden donar en forma d’activitats puntuals o en el marc de programes temàtics més complets com el “Conviure a la Mediterrània” i que procedim a explicar.
El context
El ràpid augment de la població extracomunitària resident a Espanya, i particularment a Catalunya, en els darrers 20 anys, ha comportat que des de l’administració local catalana es desenvolupin programes dirigits a la població que ajudin a normalitzar i veure els aspectes positius d’aquesta nova situació de convivència intercultural, evitin el conflicte i combatin l’auge del racisme i la xenofòbia que comporta la por al que és diferent i al desconegut, sobretot pel que fa a la immigració originària dels països del Magrib o de majoria islàmica, una de les regions del planeta amb major presència en els nostres municipis. És en l’escola primària on és imprescindible incidir, perquè és allà on conviuen i es relacionen els infants de les famílies autòctones i immigrants. El programa es desenvolupa, amb modificacions, des de 1998 a Molins de Rei i el 2008 també es va estendre a Olesa de Montserrat i s’adreça a l’alumnat dels cicles mitjà i superior (8 a 12 anys) de les escoles de primària. En total uns 1.800 nenes i nens repartits en 11 centres escolars.
Els continguts i característiques
Es tracta d’un programa de tallers d’educació intercultural, adaptats a cada cicle educatiu, de 90 minuts cada un, en els quals s’utilitza principalment el joc com a instrument metodològic d’aprenentatge i que es realitza en els 4 últims cursos de l’educació primària. Al llarg del cicle de 4 anys en què s’intervé, els alumnes realitzen amb nosaltres un total de 12 tallers diferents de 90′ de durada repartits durant un trimestre escolar. Com a colofó, els alumnes d’últim any realitzen programes de ràdio que s’emeten en les emissores locals en què es comparteix amb la resta de la població tot el que s’ha treballat.
Entre els principals temes treballats destaquem la regió mediterrània, una història i cultura comunes; les diferències entre països i desenvolupament desigual; Pau i Justícia, Conflictes i resolució de conflictes, Migracions internacionals, Drets humans i de la Infància; Diversitat cultural i educació intercultural. Les metodologies utilitzades comprenen jocs de simulació i de rol, jocs de taula, històries de vida, treball amb imatges, teatre social amb titelles i manualitats. I els resultats que es persegueixen: Desenvolupament del pensament crític i l’empatia com a actitud, presa de consciència que la diversitat cultural és sinònim d’oportunitat i enriquiment personal, canvi d’actitud davant del fenomen migratori, coneixement dels drets de la infància i potenciar l’autoestima dels alumnes d’origen magribí residents.
La bona acollida ens va portar a plantejar-nos la possibilitat d’iniciar accions per “mediterraneïzar” el projecte, buscant contraparts en altres països de la regió amb inquietuds similars a les d’Irènia i amb els quals compartir els nostres coneixements, saber fer i experiència. Tot això amb vista a que el nostre programa pogués ser adaptat, millorat i replicat en altres països i regions del Nord, Sud i Est de la Mediterrània.
Va ser així com vam sotmetre la nostra “idea-projecte” en els fòrums d’organitzacions que treballem en temes d’educació intercultural i decidir presentar-nos a la convocatòria del premi a projectes d’innovació intercultural que va llançar l’Aliança de Civilitzacions de les Nacions Unides www.interculturalinnovation.org per seleccionar iniciatives altament innovadores de tot el món que contribueixin a la progressió de l’enteniment i la cooperació intercultural entre diferents comunitats o pobles. Encara que estem convençuts de la feina que desenvolupem, som conscients que a una convocatòria d’àmbit mundial d’aquestes característiques, es presenten projectes i institucions d’altíssima qualitat, de manera que acudíem amb l’obligada modèstia que el tema requereix. A la convocatòria s’hi van presentar 400 candidatures de 70 països. Es va dur a terme un rigorós procés de selecció per triar els projectes més aconseguits en matèria de creativitat, excel·lència i impacte positiu. Un comitè de preselecció es va encarregar d’avaluar-lo en funció d’una sèrie de criteris precisos. Al final, es van sotmetre cinquanta projectes a un jurat internacional compost de professors universitaris, i experts internacionalment reconeguts. Imagineu-vos la nostra sorpresa i alegria a mesura que rebíem els comunicats que ens informaven que anàvem passant de ronda … fins a arribar a ser un dels deu projectes guanyadors. Les deu millors propostes vam tenir l’oportunitat de presentar el nostre projecte en el marc de la Cerimònia de Lliurament de premis del 4t Fòrum Anual de l’Aliança, celebrat a Doha (Qatar).
Des d’aleshores ençà hem anat fent passes i obrint-nos a la col·laboració amb d’altres països fent experiències pilot i formació de formadors a Tunísia i Jordània per replicar el programa; donant suport a la tasca d’organitzacions israelo-palestines que treballen per la reconciliació en el disseny de les seves activitats i fomentant la participació de docents i alumnes catalans en programes de formació internacionals.
I aquí estem, contents i satisfets per la feina feta i la que farem.